El Círculo de la Sanidad i la Fundació Gaspar Casal presenten al Ministeri de Sanitat “La Sanidad española en cifras 2018“ un informe bianual que mostra els principals indicadors que descriuen el funcionament i resultats del sistema sanitari. La doctora Alicia Coduras, investigadora de l’Institut Opinòmetre ha participat en aquest estudi com a coordinadora del llibre.

Una de les conclusions de l’estudi és que la sanitat pública espanyola “va mantenir la seva reconeguda posició en el marc global i europeu, resistint el clima econòmic advers i iniciant un camí de millora en diversos apartats“.

El llibre inclou informació relativa a la inversió, les llistes d’espera, l’evolució demogràfica, la mortalitat, la caracterització sociodemogràfica i de benestar de la població, els estils de vida i els determinants biològics i socials, entre altres apartats. Així mateix, conté informació específica per comunitats autònomes, una cosa especialment rellevant si es té en compte que la sanitat és una competència transferida en una part important a les autonomies.

La pressió assistencial va augmentar progressivament a Espanya entre els anys 2012 i 2016 de forma discreta i d’acord amb l’augment de necessitats de la població, i especialment, la major de 65 anys. L’esperança mitjana de vida es va situar en 82,5 anys, una de les més altes del món, per la qual cosa la problemàtica associada a l’envelliment és un dels grans reptes que afronta el nostre sistema sanitari en totes les Comunitats Autònomes. Així mateix, l’elevada taxa de desocupació juvenil, incrementa l’índex de dependència juvenil en nombroses comunitats autònomes, per la qual cosa aquest apartat necessita també d’atenció al costat de la dependència de persones majors.

La taxa de mortalitat general ajustada per edat espanyola va disminuir un 3,5% entre els anys 2012 i 2015, de manera que el nostre país va ocupar aquest any la desena posició entre 32 països europeus. Les causes més prevalents són les associades amb malalties del sistema respiratori, les neoplàsies malignes de còlon i canal rectal, el consum de drogues i la mortalitat perinatal.
En l’apartat de la morbiditat, 5 taxes (Hospitalització de diabetis, tuberculosi, malalties cerebrovasculars, malalties hipertensives i EPOC), van disminuir en més del 50% de les autonomies entre els anys 2012 i 2016. Les taxes menys elàstiques han estat les d’accidents (laborals i de trànsit). L’asma, la diabetis i els trastorns mentals (especialment l’Alzheimer) han augmentat lleu però significativament).

En estils de vida, cal destacar 5 disminucions positives (taxa de risc de bevedors d’alcohol, consum de tabac, nounats prematurs, taxa de pobresa i percentatge de persones de 25-64 anys amb estudis inferiors a primaris) i 4 augments amb impacte negatiu (sedentarisme, consum de cànnabis en població major i adolescent, sobrepès i obesitat i nounats amb baix pes)

Finalment, destaquem que la cobertura de població pel sistema de sanitat públic està entorn del 99% de la població en totes les autonomies i que la despesa pública ha augmentat discretament, si bé, no de manera uniforme en totes les autonomies, advertint-se que seria desitjable un increment d’inversió en recursos humans i materials amb la finalitat de millorar la gestió i ajustar la demanda als serveis minorant l’impacte de les llistes i temps d’espera, aspecte més feble de l’estructura del sistema.